Emili Pujol Planagumà (Riudaura, 1908-Olot, 1972) va treballar com a ebenista a Girona i a Olot fins al 1937, quan una ferida a la mà el va portar a transformar la seva afició per la fotografia en una professió. Acabada la Guerra Civil, es dedicà de ple a la fotografia d’estudi al seu domicili familiar, i paral·lelament exercí com a fotògraf ambulant a la plaça d’Esteve Ferrer, d’Olot, i a diferents poblacions de la comarca. També creà catàlegs per a tallers d’imatgeria religiosa. L’any 1949 va obrir una botiga al passeig de Miquel Blay, a Olot, on va treballar fins que va morir, el 1972. Actualment, el fons fotogràfic d’Emili Pujol es conserva a l’Arxiu Comarcal de la Garrotxa.
Aquesta exposició, la primera que s’ha dedicat mai a l’autor, presentava una vuitantena de fotografies que recullen una mostra dels interessos d’Emili Pujol. Són testimonis gràfics de la vida quotidiana i dels actes festius i socials de la ciutat d’Olot dels anys quaranta, cinquanta i seixanta. I, pel que fa a la resta de la comarca de la Garrotxa, documenten les activitats festives i religioses de Riudaura, les Preses, la Vall d’en Bas i altres poblacions fins a Sant Esteve de Llémena, i, en menor grau, Castellfollit de la Roca, Besalú i Santa Pau. La mostra també va incloure fotografies i material gràfic de la botiga, així com algunes de les càmeres que habitualment feia servir Pujol.
L’exposició va formar part de la programació d’Olot Fotografia 2016.
